
Una parròquia oberta a ...
Parròquia
Sant Joan Bosco
Barcelona

3r diumenge d'Advent:

Les preguntes que la gent fa a Joan Baptista resulten força sorprenents, perquè no cal ser cap profeta per saber-ne la resposta. No cal una resposta de profeta perquè els cobradors d’impostos sàpiguen que no han d’exigir més del que toca, o perquè els guardes sàpiguen que no s’han d’excedir amb amenaces. Igualment, per legítim que sigui tenir dos vestits, tots ens adonem que si ens trobem amb algú que no en té cap, cal donar-li’n un, ja que es tracta d’una necessitat bàsica. Les respostes de Joan estan en el camp de l’ètica humana.
Però, precisament perquè és un profeta, Joan ens diu alguna cosa més i molt important. Quan veu que la gent s’instal·la en les seves respostes ètiques, els anuncia que “hi ha algú altre” que els convida a anar més enllà. “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo... Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”.
Hi ha dos “baptismes”. El baptisme amb aigua ofereix un primer horitzó de conversió: abandonar els comportaments injustos. Però també ens és ofert un baptisme amb esperit sant i amb foc, que ofereix un horitzó molt més engrescador.
“Baptisme” significa “immersió”. Batejar-se amb aigua vol dir submergir-se en l’aigua, banyar-se, rentar-se.
Eren habituals les ablucions rituals, sobretot de les mans i els peus; però banyar-se al riu podia tenir un significat més radical. Era enfonsar-se en l’aigua per sortir-ne nou. En el marc d’un ritu religiós, esdevenia una acció molt significativa en si mateixa. Podia significar un canvi d’opció; una nova direcció en el camí de la vida, que prenia especial importància quan es feia davant d’algú que encarnava una nova manera viure, com Joan.
Però se’ns ofereix també ser batejats amb Esperit Sant i amb foc. Aquest baptisme és tota una altra cosa.
El foc fa referència a l’obtenció dels metalls: el mineral s’immergeix en el foc i les altes temperatures fonen el metall, que s’escola separant-se de l’escòria. Aleshores apareix el preciós i brillant metall que estava “amagat” en el mineral.
L’Esperit Sant fa referència a la força creadora i engendradora de Déu. Amb el seu Esperit, Déu ha creat l’Univers, el qual ha evolucionat fins a l’Home intel·ligent. En aquest “ésser intel·ligent”, l’Esperit continua el seu projecte invitant-lo a ser “fill”.
Ser batejat amb Esperit Sant significa que l’Home accepta submergir-se en la força humanitzadora-afiliadora de Déu. L’Home no és només una “creatura”; dotat d’intel·ligència es va fent capaç de rebre la invitació a ser “fill”, i de respondre-hi positivament. L’Home, quan és batejat amb Esperit, és com el “metall preciós” amagat en l’Univers creat per Déu.
MISSATGE
No som només creatures, i creatures intel·ligents. Això ja és molt, i ens fa capaços de generar una ètica que ens permeti el gran bé de la convivència. Però el profeta ens diu: ja ve aquell que pot “batejar-vos” amb Esperit Sant, i fer-vos “fills”. Bona i necessària és la ètica, però estem cridats a la filiació.
El Baptista acompanya aquesta bona notícia amb un avís important: “Jo no sóc digne ni de deslligar-li el calçat”. (“Deslligar el calçat” era un ritu de substitució en l’àmbit de l’aliança matrimonial). Aquesta expressió no vol manifestar humilitat sinó que expressa la incapacitat per a “substituir” al qui està venint. És a dir: Joan no pot substituir Jesús, ni el seu baptisme d’aigua pot substituir el baptisme amb Esperit Sant, ni la rectitud ètica pot substituir la bona nova de la filiació.
Ben cert: allò que podem “posar-hi” nosaltres només és l’ètica. La filiació només pot posar-li Déu mateix. Però, donat que Déu ens invita a ser fills, també se’ns demana, a més de l’ètica, l’acceptació d’aquest do de déu.
RESPOSTA.
Estem preparant el Nadal. L’evangeli ens parla de l’Esperit Sant; però tot l’ambient nadalenc ens parla de l’esperit de Consum.
L’Esperit Sant ens obre un nou horitzó: esdevenir fills. L’esperit de Consum ens manté al nivell de les necessitats, i ens fa més consumidors.
No esdevenim fills tot sols sinó fent germanor. Tampoc esdevenim consumidors tot sols sinó fent “societat de consum”.
Què escollim?
4t diumenge d'Advent:

Per aquells dies,
Maria se n’anà decididament a la Muntanya,
a la província de Judà;
entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria
el nen saltà dins les seves entranyes,
i Elisabet, plena de l’Esperit Sant,
cridà amb totes les seves forces:
«Ets beneïda entre totes les dones
i és beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor
vingui a visitar-me?
Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,
el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.
Feliç tu que has cregut!
Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
Avui llegim aquest relat com a preparació del Nadal. La litúrgia primer ens presenta la figura del Precursor (Joan Baptista); després, és Maria qui ens acompanyarà durant totes aquestes festes.
Diem una vegada més que no es tracta de relats biogràfics sobre Jesús, Maria i Josep, sinó de relats teològics amb els quals els evangelistes (en aquest cas, Lluc) volen expressar els vincles profunds de l’Home amb tota la Creació com a obra de déu.
En els evangelis els relats d’infantesa volen deixar-nos clar que Jesús és cent per cent humà. Més encara: ell representa el “model d’humanitat”. Com els “pisos mostra” que a vegades els constructors fan per a la informació visual dels possibles compradors, Jesús és presentat en els evangelis com “l’home mostra” per a tots aquells que vulguin esdevenir plenament humans.
La nostra vida té forma d’història. Però no hem d’imaginar la Història com un fil rectilini sinó més aviat com el fil d’embastar de les màquines de cosir: cada punt va endavant però enllaçant amb l’anterior. És un fil que pren forma de vaivé.
L’anunci del naixement de Jesús té un punt de referència: “Al sisè més” de la gestació del Precursor. Elisabet, amb el seu marit Zacaries, ja ancians, representen la Història d’Israel precedent, que està a punt de completar la seva missió de preparar l’arribada de l’home en plenitud.
Maria, un cop rebut el missatge de la seva maternitat, no es centra en ella mateixa sinó que va decididament a la muntanya de Judà per acompanyar la seva parenta Elisabet.
La descripció de la “trobada” de les dues dones és d’una gran bellesa i profunditat.
Elisabet, l’anciana, mira endavant: “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.
Maria, la noia jove, plena de fecunditat, mira enrere, sentint-se hereva de tot el Passat: cant del Magníficat (no llegit avui).
El Precursor, l’últim dels “profetes antics”, encara dintre del ventre de la mare, ja salta d’alegria quan experimenta la presència d’aquell que obrirà nous horitzons.
De “Galilea” a “Judea”: el llenguatge dels llocs.
Galilea és el lloc on es “barregen” el Poble elegit i els Pobles pagans.
Judea, amb Jerusalem i el temple, és el nucli d’Israel com a Poble elegit; i que està a punt de completar la missió especial per a la qual havia sigut elegit.
Maria surt de Galilea per “connectar” amb Judea i tot allò que representa; però després se’n torna a Galilea que és “casa seva”. Retornarà a Judea, a Betlem, per infantar el seu fill, perquè hereti les promeses del seu “pare David”; però després de complir “tot el que manava la Llei del Senyor”, també s’entornaran a Galilea, a Natzaret. Jesús no serà anomenat “betlemita” sinó “natzarè”, paraula que sona igual a una altra que significa “rebrot”. Jesús és el “rebrot” de la “soca de David”; però no creixerà a Betlem (ciutat de David) sinó a Galilea perquè les seves branques acullin tothom a la seva ombra. Quan compleixi 12 anys (edat d’emancipació en aquell temps), Jesús tornarà anar a Jerusalem on, de moment, encara hi ha la “casa del meu Pare”; però tornarà de seguida a Galilea on realitzarà la seva missió d’universalitzar la “casa del Pare” iniciant el “Regne de Déu” ofert a tothom.